El Pleno de la Corte de Garantías ha rechazado este jueves la cuestión de inconstitucionalidad remitida por el TSJCV que consideraba que imponer un tipo mínimo del 23% podría vulnerar el principio de capacidad económica, al adelantar las empresas al fisco una cantidad mayor de lo que le correspondiera. Los expertos consideraban que este adelanto suponía conceder un crédito al fisco sin intereses, aunque al año siguiente devolviera el exceso. La Corte de Garantías subraya en un comunicado que este método no grava rentas "irreales" ni "ficticias", sino que hace una medición razonable de la renta en términos reales (no estimados), netos (no brutos) y actuales (del ejercicio en curso).

Els contribuents no residents a Espanya tenen dret a aplicar el límit conjunt del 60% de l'IRPF i l'IP, una prerrogativa que fins ara estava reservada exclusivament per als residents. La resolució del Tribunal Suprem dictamina que impedir als no residents beneficiar-se del límit vulnera el principi de lliure circulació de capitals, un dels pilars fonamentals del TFUE. El TS considera que no hi ha "raons d'interès general que justifiquin un tracte discriminatori" basat únicament en el lloc de residència del contribuent. La decisió obre la porta que els no residents que hagin pagat l'impost en els darrers quatre anys (període no prescrit fiscalment) iniciïn procediments per sol·licitar la rectificació de les seves autoliquidacions i la devolució dels ingressos indeguts, més els interessos de demora corresponents.

Els magistrats recorden que la indemnització no va ser sol·licitada pel beneficiari en la demanda inicial, i que aquest concepte no es podia concedir d'ofici pel jutge. Els magistrats plantegen que la controvèrsia consistia a determinar “si el jutjat social va incórrer en incongruència per excés”, és a dir, si el jutge unipersonal estava facultat per reconèixer una compensació pels danys morals causats quan, en realitat, el litigant “no havia reclamat cap indemnització”, relaten. Un jutge no pot concedir el que el ciutadà no va sol·licitar al seu escrit inicial de demanda, recorda la Sala

El TC ha validat l'increment de l'impost català a les instal·lacions energètiques, conegut com l'ecotaxa, aprovat pel Govern el 2022. Endesa va recórrer aquesta actuació davant del TSJ de Catalunya, que en data de juliol del 2024 va elevar una qüestió d'inconstitucionalitat davant el TC per dirimir la legalitat de la mesura. Es qüestionava la utilització d'un decret llei, mecanisme reservat per a actuacions extraordinàries i urgent. El Constitucional considera que el govern català va obrar adequadament en triar aquesta via legal: "De les diverses fonts esmentades, se n'extreu la conclusió que l'aprovació de la norma es justifica en la necessitat de respondre de manera ràpida a la crisi energètica causada per la guerra d'Ucraïna, amb mesures que accelerin la transició i l'autonomia energètica".