Notícies recents

El TSJ de les Canàries reconeix l'atur una empleada de llar acomiadada abans de la reforma legal.

Ha dictat la primera sentència signada a les Canàries que reconeix el dret d'una empleada de llar a percebre el subsidi de desocupació, tot i que va ser acomiadada abans que entrés en vigor el RD Llei 16/2022 que va reconèixer el dret d'aquest col·lectiu “feminitzat” a cobrar l'atur. Com ja ho havien fet en mesos previs altres tribunals superiors (Galícia, Navarra), el TSJ de Canàries entén que la denegació de la prestació és inaplicable en virtut de la sentència del TJUE del 24 de febrer del 2022 que reconeix drets de protecció social a les treballadores de la llar.

L'OCDE ha publicat una actualització del Model de Conveni Tributari sobre la Renda i sobre el Patrimoni

L'OCDE ha publicat una actualització del Model de Conveni Tributari sobre la Renda i sobre el Patrimoni, que proporciona noves directrius detallades sobre el treball remot transfronterer de curta durada i la tributació de les rendes derivades de l'extracció de recursos naturals. L'Actualització de 2025 del Model aclareix quan la feina remota transfronterera, com la feina des de casa, crea una presència imposable per a les empreses. L'actualització també introdueix una nova disposició alternativa que estableix com s'han de gravar les rendes derivades d'activitats relacionades amb l'extracció de recursos naturals com ara el petroli, el gas i els minerals, una mesura especialment rellevant per a les economies en desenvolupament i altres economies riques en recursos. Les actualitzacions publicades es reflectiran a les edicions revisades, condensada i completa del Model de Conveni Tributari de l'OCDE que es publicaran el 2026.

A l'octubre es van crear 11.665 societats mercantils

A l'octubre es van crear 11.665 societats mercantils, un 9,0% més que el mateix mes del 2024. El capital subscrit per a la seva constitució va registrar un increment anual del 5,3%. D'altra banda, van ampliar capital 2.437 societats. El nombre de societats mercantils dissoltes va baixar un 1,9% en taxa anual. El 81,7% ho van fer voluntàriament. El 19,0% de les societats mercantils creades a l'octubre va correspondre a immobiliàries, financeres i assegurances i el 15,9% al comerç. Pel que fa a les societats dissoltes, el 19,8% pertanyia al comerç i el 15,9% a la construcció. Illes Balears, Canàries i el País Basc van presentar els majors augments anuals en el nombre de societats mercantils creades a l'octubre. Per part seva, Comunitat Foral de Navarra, Extremadura i Aragó van registrar els descensos més acusats.

El TS blinda el dret dels contribuents a presentar proves per defensar-se de les sancions tributàries.

L'alt tribunal fixa que les multes d'Hisenda seran nul·les de ple dret si el fisc ignora les proves presentades per l'afectat i no "justifica ni en motiva el rebuig". La Cort, en una sentència del 24 de novembre, estableix que quan l'AEAT imposa una sanció sense escoltar les proves de descàrrec proposades pel contribuent "vulnera el dret fonamental a utilitzar mitjans de prova pertinents per a la defensa i, en relació amb aquest dret, a la presumpció d'innocència". En cas que Hisenda rebutgi les proves, ho ha de motivar, i acreditar que la seva pràctica no alteraria el resultat final.

La Justícia europea ha emès una sentència de gran importància que redefineix com es calculen els impostos d'importació

La sentència estableix que, quan les mercaderies s'introdueixen en un dipòsit duaner i posteriorment són despatxades, el moment clau per determinar-ne el valor en duana és el de la seva inclusió en aquest dipòsit. Per tant, el valor de transacció que cal utilitzar és el de la “primera transmissió”, la venda que va motivar la seva entrada al territori duaner de la Unió. Aquesta interpretació, basada en els articles 29 i 112 del Codi Duaner Comunitari, aporta una seguretat jurídica fonamental per a les empreses que utilitzen els dipòsits duaners com a centres estratègics de distribució. Els permet calcular els seus costos aranzelaris amb antelació, basant-se en el preu de compra original, sense que vendes intermèdies dins del magatzem alterin la base imposable. La decisió no és només un dictamen tècnic, sinó una guia estratègica per a qualsevol empresa que operi a la cadena de subministrament internacional de la UE.

El TS senta un precedent legal sobre el temps de menjar a la feina.

La seva Sala Social va emetre fa unes setmanes una sentència en què es dirimia si aquest temps de menjar és part de la jornada de treball o no. Tot depèn, resumeix l'Alt Tribunal, si durant aquest temps l'empleat està disponible. El Suprem especifica que "si es garanteix la desconnexió total de les persones que presten serveis per a l'empresa durant l'hora d'interrupció del seu treball per menjar aquest període de cap manera pot ser considerat com a temps a disposició", però que en el cas que es garanteixi el descans del treballador, aquest temps no és considerat jornada de treball.

El TS obliga l'AEAT a permetre les deduccions i reduccions a l'IRPF dels autònoms que cobren a través d'una societat.

El TS obliga l'AEAT a permetre les deduccions i reduccions a l'IRPF dels autònoms que cobren a través d'una societat, encara que no estiguin donats d'alta, ni per tant, cotitzin al RETA de la Seguretat Social. La decisió assenyala que si l'autònom ha de cotitzar a la Seguretat Social i no ho fa, en tot cas es tracta d'una infracció greu que l'Administració competent ha de multar, però això no dóna peu al fisc a tractar de manera diferent els seus rendiments de treball. La sentència del Suprem és d'especial rellevància per als autònoms que tenen una empresa ja que obliga l'AEAT a acceptar-ne els rendiments, i també les reduccions i deduccions fiscals que apliquin sobre ells per les despeses en què incorren per fer la seva tasca.

El Consell de Ministres donarà sortida aquest dimarts a una de les darreres qüestions pendents de la reforma laboral negociada amb patronal i sindicats l'any 2021: el desenvolupament dels contractes formatius.

Segons ha avançat la ministra de Treball, el Govern impulsarà un reglament que limitarà el nombre d'aquests contractes que hi podrà haver a cada empresa, un 20% a les companyies que superin els 50 treballadors i fins a 10, en el cas de les més petites. Els criteris generals que guien aquests acords laboral estan recollits a l'ET, si bé, el RD que aprovarà el Govern acabarà de concretar alguns dels punts que havien quedat a l'aire.